L'amfiteatre Campanià De Santa Maria Capua Vetere, el segon en ordre de magnitud entre aquests tipus de monuments a L'Antiga Itàlia després del Coliseu (m. 165 en el’eix major, m. 135 en el menor a nivell del’arena), es va aixecar entre el final del primer i principis del segle ii DC per reemplaçar el rsquo;arena menys capacitiva que data DE ET&germandbls;graccana, les restes s'han identificat al Sud-est. De la història de la seva construcció s'informa d'una inscripció dedicada Per Antoní Pius, en part conservada al Museu Provincial de Campània, en la qual s'esmenta les restauracions de la columnata i el nou mobiliari escultòric realitzat per L'Emperador Adrià. L'edifici, habitualment utilitzat per a espectacles de gladiadors, tenia originalment els quatre ordres canònics (ima, media i summa cavea, attic) de grades, accessibles a través d'escales internes i externes, fixades en tants nivells de galeries comunicades a opus latericium, i obertes a la façana amb vuitanta arcs de blocs de pedra calcària d'igual amplada excepte els situats en els quatre punts cardinals, coincidint amb les entrades principals. Es van destacar per la presència de semi-columnes que descansen sobre els pilars En ordre Toscà, com les que es conserven parcialment a l'entrada oriental. Les claus d & rsquo;arc dels dos primers ordres d'arcs De la façana van ser enriquides per 240 busts De Relleu De Divinitat,incloent: Júpiter, Juno, Demeter, Diana, Mercuri, Minerva, Volturno, Apollo i Mitra, així com caps De Pan, sàtirs i màscares teatrals, en el tercer ordre; d'ells només 20 es conserven en el lloc, alguns altres al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols i Al Museu Provincial de Campània, mentre que la majoria van ser reutilitzats com a materials nus. El perímetre exterior de les parades que envolten l'edifici, fet de blocs de pedra calcària en bandes concèntriques, estava vorejat per pedres llises i tallades, de les quals només una amb la imatge en relleu D'Hèrcules a la façana cap a l'amfiteatre i Una Altra Amb Silvano a la façana exterior;es van instal * lar barreres entre les pedres per separar la vorera de l'entorn. Els graons de la cavea estaven coberts de marbre i la summa cavea estava dominada per un pòrtic adornat amb estàtues i columnes. Les parts ornamentals s'han perdut gairebé totes amb l'excepció d'Una Venus, Els Anomenats Adonis i el grup d'amor i psique; s'han conservat els frontals plutei i les balustrades de la vomitoria (portes d'accés a les grades). La primera, situada originalment a la llinda de la porta, mostra escenes mitològiques i relleu commemoratiu; les altres, situades com passamans als costats dels últims esglaons, van ser tallades a banda i banda amb animals exòtics o amb escenes de caça entre animals. El sòl de la sorra estava format per taules de fusta esquitxades de sorra per permetre la realització de les baralles, sota les quals es desenvolupava el subsòl, comunicant-se entre si a través de passadissos i accessible a través de quatre escales presents a les sales de servei, situades darrere del podi i utilitzades per a maquinària i equipament escènic. L & rsquo;entrada principal que permetia arribar al subsòl i conduir les gàbies dels animals sense passar pels porxos & ccarón; situats en el seu lloc en el costat occidental. Al costat oriental també hi havia un conducte que connectava amb una cisterna construïda en opus reticulatum, en la qual es recollia aigua per netejar el subsòl. A més, una capella construïda en la segona nau al nord de l'entrada occidental data del segle V-VI DC. L & Rsquo; Amfiteatre el 456 dc sub & igrave; destrucció ruïnosa durant El saqueig de Genseric, però va ser reparat el 530 dc.. Durant la dominació Gòtica i Llombarda l'edifici va continuar funcionant com una arena; després, després de la destrucció de la ciutat i germandbls; en el rsquo;841 dc Pels Sarraïns, es va transformar en una fortalesa. Des del període De La dominació Suàbia es va convertir en una pedrera per a l'extracció de materials de pedra reutilitzats en la construcció dels edificis de la ciutat. Excavat parcialment entre 1811 i 1860, finalment va ser alliberat dels grans grups de terra entre 1920 i 1930, amb nombroses intervencions de restauració conservadores posteriors al llarg del temps. Adossat a & Rsquo; Amfiteatre & ccaron; El 'Museu Dels Gladiadors' on, amb innovadores solucions expositives, es van presentar al públic els elements supervivents de la decoració de l'Amfiteatre Campanià per primera vegada. A la primera sala, a la paret dreta, es van disposar tres de les claus d & rsquo;arc que decoraven l'exterior del monument: un cap masculí amb gorra Frigi identificat amb Mitre O Attis, una dona amb diadema (potser Juno), un cap De Minerva amb casc àtic i el repartiment del bust De Volturno, l'original &ccarón; conservat al Museu de Campània. A continuació es mostren algunes inscripcions honorífiques amb dedicació als emperadors Adrià I Antoní Pius, procedents de les excavacions de l'Amfiteatre rsquo. Al centre de la sala & ccarón; es va situar un model que reprodueix l'estat actual de l'edifici i el seu aspecte original. En el primer aparador també hi ha una selecció de materials ceràmics trobats a la zona de l'amfiteatre i fragments escultòrics rellevants per a la seva decoració arquitectònica: prestatges amb Cap De Bou, fragment de lacunar i parts de les balustrades de marbre que adornaven la cavea. Els caps D'Hèrcules, Atena amb casc Corinti, Apollo i una deïtat femenina (Potser Diana) pertanyien a les estàtues que adornaven els arcs dels pisos superiors. En el segon aparador es van exposar com a exemples els motlles d'armes de gladiadors trobats A Pompeia: dos cascos, un parell de greaves i una corretja d'espatlla. El diorama situat entre l'aparador representa una lluita entre gladiadors i Bèsties: el reziario, amb xarxa I Trident, el secutor amb casc i espasa curta, la traça Amb Griffin en el casc i l'espasa corbada (sica) i el venador davant d'un lleó són recognoscibles. A la segona sala, amb un traçat original que proposa els graons de la cavea, s'ha reconstruït completament la decoració d'una de les vomitoria (accessos a la cavea); a la part inferior, s'ubica el relleu amb una processó de magistrats i Lictors, representat en l'acte d'entrar a l'amfiteatre per ocupar els seus seients. Les balustrades laterals en canvi reprodueixen felins que mosseguen la presa; altres fragments de balustrades laterals representen animals que semblen córrer cap a la rsquo; arena: gaseles, óssos, elefants, lleons. Fragments del plutei frontal també es posen a les parets de la mateixa habitació. Entre els temes representats destaquen escenes de sacrifici, una representació de l'amfiteatre en construcció i escenes mitològiques;en particular, a la paret dreta, les gestes D'Hèrcules (netejant els estables d'Àuria, Hèrcules i Anteu) i dos fragments amb Els Dioscurs. A la dreta del’entrada el càstig De Prometeu, la tortura De Marsyes, Mart I Rea Sílvia, així com & eacute; un fragment amb mènades dansants i un altre Amb Apollo. A l'esquerra de l'entrada reconeixem un altreì escena amb divinitat&germandbls; turrita, la construcció del’amfiteatre, la representació d'un recinte sagrat, una escena de sacrifici per a la dedicació del & Rsquo;Amfiteatre. A la paret esquerra escenes de centauromàquia i Actaeon mutilades per gossos. Les característiques estilístiques dels relleus, l'elecció dels temes i la manera de tractar-los responent a un gust fortament clàssic indiquen el’et&germandbls; adrianea com el període d'execució de les escultures.