L'establiment del Museu Arqueològic de L'Antiga Capua neix de la necessitat de presentar, segons els criteris expositius més moderns, els materials que es van treure a la llum durant les excavacions realitzades a La segona Meitat Moderna del Secolo Al Museu els objectes es mostren en ordre cronològic i segons els contextos d'excavació, les sales s'acompanyen de panells explicatius i les vitrines de subtítols per facilitar l'aproximació a objectes inusuals per a un observador modern Modern Moderna. A les deu sales ja obertes, en les quals s'exposen els materials des del secolo FINS AL segle I AC, seguiran, segons el traçat futur, aquells amb els testimonis de tota l'època imperial, fins a la decadència de la ciutat al segle i DC. L'itinerari del museu comença amb troballes de L'Edat del Bronze, datades entre Thévi Les dues sales següents estan dedicades a L'Edat del Ferro, que fan referència als aixovars que es remunten al període comprès entre els segles i i vii AC seguit d'objectes D'origen Etrusc (conques de bronze Amb vora Perla i gerros bucchero), grec incloent trilobate oinochoai (gerres per al vi) i cootl La vaixella de massa, produïda localment, conserva formes molt peculiars (capeduncula) o imita material importat. La quarta sala introdueix el tema de les produccions Del període Orientalitzant, caracteritzades per l'absorció de models culturals grecs (protocorint i ceràmica De Tipus Corinti). A La zona De Capua això també passa pel contacte Amb Els Etruscs (gerros bucchero, llavors també produïts localment; ARB Etrusc-Corinti Exemples interessants de proves de bronze antic són el cràter lacònic i el calderó amb llaços mòbils, que pertanyen a un dels equips presentats. Continuem amb les troballes de producció local del segle vi AC, trobades en una excavació en un forn arcaic, on es produïen rajoles. A les sales cinquena i sisena s'exhibeixen estatuetes votives i antefixes (palmetta, Cap De Gorgon o Acheloo). A la setena sala s'exhibeixen peces Del període Arcaic (segle VI-V AC), amb nombroses ceràmiques importades, tasses Jòniques i gerros àtics amb figures negres i vermelles amb escenes mitològiques, juntament amb altres exemplars produïts localment amb decoracions de figures negres o motius no figurats. La sala del costat documenta l'afirmació Dels Samnites sobre Els Etruscs a finals del segle v AC: els aixovars masculins apareixen ara caracteritzats per armes, mentre que en els femenins hi ha joies d'or i gerros figurats. A la mateixa habitació també es reconstrueix una tomba de cambra amb una representació del difunt acollit al més enllà a escala natural. A continuació es troben les tombes pintades del pit, des de finals del segle iv AC, i els equips amb gerros de figura vermella de producció cumana, àmpliament difosos al territori capuan. Finalment, l'Última Sala presenta objectes de les recents excavacions als santuaris de La zona, en particular de la trobada, del Fons Patturelli. No gaire lluny del Museu Arqueològic de L'antiga Capua es troba El Mitraeum, un lloc dedicat al culte A Mitra, una antiga deïtat d'origen persa, és un dels majors exemples entre els rars santuaris Mitraics amb decoració pictòrica. La sala principal, té un paviment de cocciopest amb fragments de marbre inserits i està coberta per una volta de canó; en els costats llargs s'inclinen contra els mostradors en maçons (praesepia) amb el pla inclinat cap a la paret, equipat amb petits dipòsits i Pous per purificar ablucions, sobre els quals seien els iniciats per adorar durant les cerimònies i suportaven els aliments i llums. A la paret posterior, sobre l'altar, es pinta Un fresc que representa Mitra matant el toro. L'escena té lloc davant de l'entrada d'una cova, que destaca sobre el fons clar del cel, en presència d'alguns personatges; al centre es representa El Déu que apunta al genoll esquerre sobre el tronc de l'animal amb la cama dreta estirada cap enrere i apuntant a terra, mentre que amb la mà esquerra agafa el musell de la bèstia per immobilitzar-lo i colpejar-lo a la gola amb la daga subjectada a la dreta. El Toro Blanc es representa en una ganyota de dolor i amb potes doblegades. Mitra es representa jove, vestit amb el colorit vestit oriental: sota una gorra Frígia vermella amb vores verdes i daurades brollen els cabells arrissats amb panys trencats, que envoltaven la cara del Déu, parcialment lacunosa, retratada en una posició frontal. Sobre les seves espatlles es fixa una capa vermella amb brodats d'or a l'exterior i blau cel amb set Estrelles Daurades a l'interior, que s'infla per crear una volta estrellada amb evident al * lusió als set planetes. Una túnica curta cenyida a la cintura es porta sobre una jaqueta de màniga llarga i anaxírids vermells (pantalons) amb vores verdes i daurades. De la ferida del toro brolla rivulets de sang que un gos corre a llepar, mentre un escorpí pica els testicles de l'animal moribund i una llarga serp s'arrossega sota el ventre per xuclar la sang. Als costats hi ha dos portadors de torxes (dadoforoi) vestits Amb vestit Frigi i armats amb arc i fletxes. A la part inferior esquerra de La cova es representa el cap barbut D'Oceano, a la dreta el de La Terra amb pèl verdós per simbolitzar la vegetació; a la part superior, al cel es troben a l'esquerra el sol, amb una capa vermella i corona de raigs dels quals un més llarg s'aparta cap A Mitra, i a la dreta la Lluna, caracteritzada per la falç i el cabell llarg. A La Lluneta de la paret oriental la lluna es representa en un carro, vestit amb una capa blanca aletejant, sostenint les regnes i incitant els dos cavalls blancs i foscos amb el fuet. A les parets laterals, prop de l'entrada, hi ha representats dos altres dadoforoi, sempre amb vestit Frigi, sostenint les torxes i branquetes sagrades dels sacerdots perses. A les façanes dels podis es representen escenes d'iniciació de l'adepte, que, nu i acompanyat per sacerdots passa pels diversos graus de purificació. A la paret sud es fixa finalment un relleu de marbre, envoltat de vermell, amb la representació de l'amor i la psique. Aquest tema, símbol de l'amor místic estimat per les representacions funeràries, també present en la religió cristiana primitiva, no es representa comunament En El Mitraea, per la qual cosa es considera una reutilització posterior.