L'Església De Santa Maria Assunta, harmoniosament inserida dins Del teixit urbà De Lugnano, pot considerar-se l'expressió Més madura de les esglésies Romàniques presents al territori Del Sud D'Úmbria. És sens dubte l'edifici de culte més important d'aquest petit poble, tant pel seu valor artístic i arquitectònic, com pel seu alt valor simbòlic, manifestació d'extraordinària riquesa i vitalitat de la cultura religiosa d'una petita comunitat medieval. S'insereix harmoniosament dins del teixit urbà, és considerat per alguns "un producte completament local "de" origen autòcton", que prové de la idea i la cultura dels Habitants De Lugnano, que sempre ha estat el centre d'arribada i estada de persones de Tot Itàlia. L'Església domina amb el seu prospecte l'antiga plaça medieval anomenada "Platea di S. Maria", que va ser el punt de referència i unificació de tots els components Contraris de La Terra De Lugnano. L'any 1500, certament fins i tot abans i després, era el centre de la vida social i el cor ideal i pràctic de tot el país , on el poble es reunia per a assemblees públiques, per a cada eventualitat important i extraordinària i també era el lloc de totes les festes i jocs medievals. El seu perímetre estava vorejat pel Palau Del Podesta amb La Cancelleria i les presons, L'Església De S. Pietro , El Cementiri , L'Església De S. Eutizio i L'Església De S. Maria. A la banda dreta també hi havia un pou característic, desaparegut al voltant de 1950 i aquesta intervenció ha reduït la plaça, anteriorment més ampla. L'Església Col. Legiada té en el seu pronaos una placa amb un encapçalament de l'estatut, corresponent A l'encapçalament núm. 21 del Primer Llibre de l'estatut de 1508. Eroli argumenta que és una prova de la datació de l'església i diu: "aquí, per tant, la mateixa inscripció ens assegura que l'Actual Col.Legiata renovada ja estava dempeus el 1230, i qui sap quants anys abans, així que els dos segles, donats per mi a la seva reconstrucció, no ponnosi per cap motiu per dubtar". L'edifici, orientat cap a l'est, cap al sol naixent, símbol De Crist, té la típica planta de creu llatina, amb la façana tripartita amb trets sortints interromputs, coronada per un timpà triangular, que mostra la divisió interna en tres naus. Està feta de blocs de travertí local perfectament quadrades i adornada amb un pòrtic que té un sostre a mitja volta, recolzat per costelles semicirculars, fetes íntegrament de pedra. La façana és rica en elements numèrics i iconogràfics, és a dir, símbols religiosos, amb significats precisos que fàcilment podrien ser "llegits" i entesos fins i tot per la gent normalment analfabeta. Aquestes representacions, Veritables Proverbis tallats en pedra, tenien la intenció d'amonestar el poble i defensar-lo de les temptacions, símbols que els nostres avantpassats entenien amb senzillesa natural. El timpà, que és el punt més alt del sostre, està coronat per una àguila que indica totes les esglésies Romàniques dedicades a La Mare de déu. Les dues ales de La Gran Àguila li van ser donades a Maria per volar al "desert dels homes", és a dir, al món, on naixerà l'Església de Crist. A diferència de les Altres Àguiles, la Nostra sosté en les seves urpes un anyell immolat, sacrificat, que és el símbol de Jesús Crucificat. La Roseta més petita dividida en sis Raigs significa el temps de creació que va tenir lloc en 6 dies. Està envoltat de 7 discos ceràmics, 7 és el nombre perfecte, que consisteix en 3, Nombre Cel i 4 número Terra. La Gran Rosassa és un símbol De Crist centre de l'univers i té aquests significats: El Cercle és el símbol del cel De Déu, inscrit en un quadrat que representa la Terra de l'home. El cercle i el quadrat representen Déu que es fa home amb La vinguda de Crist. La roda té 16 dobles, és a dir, 32 a l'exterior i 8, és a dir, 16 a l'interior. Tota la rosassa està construïda sobre els múltiples de 8, símbol de La Resurrecció mitjançant el baptisme, que ens treu El Pecat Original. Les quatre figures tallades a les cantonades de la plaça representen els 4 evangelistes, Mateu, Lluc, Joan, Marc, considerats els 4 punts cardinals del Nou Testament, És a dir, L'Evangeli. Les mateixes figures es repeteixen a l'arquitrau del pòrtic: L'Àngel vist des del front representa Mateu obert a la humanitat; El Lleó Representa Marc, defensor De Crist; L'Àguila representa Joan símbol de La Resurrecció; El Toro representa Lluc, símbol de passió i sacrifici. Al costat De Lluc Es representa Adam En forma d'animal, per recordar a tothom el pecat original comès Per Adam i que va fer que fos expulsat del paradís terrenal, a l'altra banda l'animal espantat és el símbol del pecat. Cadascun dels capitells de les columnes laterals mostra un doble indicador A La capital, sota L'Àngel De Mateu, es tallen dues àguiles amb ales que es toquen per indicar la importància de la unitat i la fraternitat entre els homes. Sota L'Àguila De Joan, l'últim capitell presenta un tema curiós i molt discutit, però hem arribat a la conclusió que les cintes nascudes de les orelles de dos homes i acabant en una flor, simbolitzen l'escolta i l'obediència de l'home a la paraula de Déu.