La Basílica de Santa Marí està situada en el lloc on, Durant l'Època Musulmana, es trobava la mesquita principal. Després de La conquesta De La ciutat Per Jaume i el 1265, la mesquita va romandre en aquest lloc fins al 1334. Sobre ella es va construir la primera església Catòlica, probablement D'estil Gòtic i amb planta de creu, que es va mantenir fins al 1492. Es creu que en aquest temple es va representar per primera vegada El Misteri (Obra De Misteri D'Elx),probablement amb la construcció d'un sistema de rampes, flotació i un sostre alt en forma de cúpula, cúpula o arc, com era habitual per A les actuacions Suposades de l'època. La segona església era més gran i es va acabar el 1556, però es va ensorrar a causa de les fortes pluges el 1672. Conservem una descripció de Cristóbal Sanz de 1621: "el temple on se celebra Aquesta Festa, que és l'església principal, sembla haver estat construït amb aquesta mateixa finalitat, per la seva enorme grandària, amb una nau tan alta que provoca sorpresa i sorpresa en els forasters. Sembla que La mare de Déu la sosté perquè allà se celebri la seva pròpia mort i assumpció al cel. No hi ha en tota La Cristiandat un altre edifici com aquesta església, que es va completar, com es pot veure en els seus edificis, l'any 1556". La construcció de l'actual església es va iniciar l'any 1672 sota les ordres del mestre d'obres Francesc Verd, que va assumir El paper De Pere Quintana i Ferá Fouquet. A partir de 1758, les obres van ser continuades, amb aportacions substancials, per L'arquitecte Marcos Evangelio. Les obres es van acabar definitivament el 1784. El seu traçat és en forma de creu llatina amb una gran nau central i quatre capelles a cada costat amb contraforts perforats. Sobre el creuer hi ha una gran cúpula, que forma part de l'escenari del Misteri D'Elx i que està coberta per teules blaves a l'exterior. És possible traçar els diferents estils de l'arquitectura, des dels primers esforços per millorar el seu estil indecorat, fins al neoclàssic pur, passant pel Barroc decoratiu italià del faç de l'assumpció, un dels exemples més bells del Barroc Valencià. Tant aquesta façana com la porta principal De Sant Agatá, són obres de L'escultor D'Estrasburg Nicolá de Bussi (1680-1682).