La Sinagoga De Sabbioneta, lloc de culte I trobada De la comunitat Jueva De La ciutat, va ser construïda el 1824, probablement dissenyada per L'arquitecte Carlo Visioli (Nascut A Sabbioneta el 1798). El 1840 els estucs de la volta van ser executats per L'artista Suís Pietro Bolla. La sinagoga actual va substituir una altra més antiga, situada a la mateixa grapa. La decisió de construir aquest temple va ser adoptada pels 113 Jueus residents aquí el 1821 com una demanda d'autonomia davant la proposta Del govern Austríac d'unir-se administrativament a La comunitat Màntua. Aquest lloc va ser escollit després de la donació De Salomone Forti, propietari de l'edifici, d'algunes habitacions d'aquest edifici. Després d'un llarg període d'abandonament, la restauració de la sinagoga, per Part de La Superintendència del patrimoni cultural i arquitectònic De Brescia (amb l'aportació econòmica Del Pro Loco De Sabbioneta), es va completar el 1994 i va permetre la reobertura de l'edifici al públic i al culte (el temple és utilitzat per la comunitat Jueva de Màntua que el posseeix). L'Antiga Sinagoga havia estat conservada, fins al 1970, l'Arca Santa que ara ha estat traslladada a Jerusalem. Descripció del temple L'edifici en el qual es troba la sinagoga, que s'integra perfectament amb el caràcter De La Ciutat, formava part d'un conjunt de cases habitades Per Jueus (a Sabbioneta mai es va implantar l'establiment d'un gueto). El Temple es va construir a la part superior de l'edifici per complir amb el precepte que totes les sinagogues han d'estar sota el cel, i no han de tenir res més que el cel. La sala d'oració està precedida per un atri rectangular. L'interior, també de planta rectangular, conserva un aspecte solemne; el bima (Tema) està situat a la paret oriental; el mobiliari encara està format pels antics bancs de fusta, mentre que la zona D'Aron, a la qual s'accedeix a través d'una bella porta de ferro forjat, conserva encara el preuat aspecte que devia caracteritzar els temps en què la comunitat va assolir el seu màxim esplendor. L'Aron, als costats del qual pengen dues làmpades, està envoltat per dues columnes amb capitells Corintis i està rematat per un timpà amb una inscripció daurada en caràcters hebreus. Al costat oposat altres columnes sostenen el matroneo (espai d'oració reservat a les dones) situat a la planta superior, sobre l'entrada, protegit de l'habitació per una reixa de fusta austera. Les parets estan acabades amb imitació d'estuc de marbre de diferents colors. A cada un dels costats llargs del saló hi ha disposades tres portes, una reial i dues pintades. Les finestres del costat esquerre miren cap a un pati interior, les del costat dret, són falses. De particular mà d'obra, adornat amb estuc, el sostre dóna la impressió d'un drap. La volta està sostinguda per una sèrie de pilastres sobre els murs i quatre columnes que fan referència al Temple De Salomó.