RSS   Help?
add movie content
Back

El Barri Residencial Del Palazzine

  • Viale Alfa Romeo, 80038 Pomigliano d\'Arco NA, Italia
  •  
  • 0
  • 63 views

Share



  • Distance
  • 0
  • Duration
  • 0 h
  • Type
  • Altro

Description

El complex urbà i industrial De Pomigliano va constituir la conclusió d'una llarga sèrie d'intervencions urbanes i arquitectòniques dutes a terme en el període feixista, quan la pràctica de construcció de pobles i barris obrers, ciutats de nova fundació,es va estendre per Tota Itàlia, així com exemples de punxades, aprimament, pobles i municipis rurals, cadascun motivat per necessitats precises no només residencials, sinó també polítiques i propagandístiques. Les transformacions arquitectòniques i urbanes A Pomigliano tenien com a objectiu santificar la presència de L'estat feixista en una àrea, com La De Nàpols i la província, que incloïa destacats intel * lectuals en obert contrast amb la ideologia feixista.Després De la construcció De L'Alfa Romeo, i després de l'aprovació del pla director en 1942, va començar la construcció de L'assentament urbà A Pomigliano per donar cabuda a la maestranze.La la tècnica racionalista de l'urbanisme adoptada pel feixisme preveia una ordenació rígida basada en una superposició de línies paral * leles i perpendiculars (cardo I Decumanus). En El cas De Pomigliano no podem parlar d'un poble obrer del segle xix, ni d'Una Ciutat social, ni molt menys la nova ciutat mai va arribar a empassar-se el nucli original, fins a la seva identificació a la fàbrica-ciutat, com va passar a Torí. El Districte Residencial De Pomigliano era l'assentament urbà format per aquells edificis que proporcionaven habitatge als treballadors i empleats. De manera Similar al Que es va fer A Colleferro, es van construir tres tipus de residències: xalets per a gestors,cases per a empleats i habitatges per a treballadors. La zona residencial era molt diferenciada i separada del conjunt industrial i del nucli urbà antic, més que per la necessitat d'aprimament de la construcció, per protegir els residents en cas d'aire raids.In l'àmplia zona d'habitatges, situada al sud del poblat industrial, identifiquem de seguida les quatre illes que es van construir per primera vegada l'any 1940. Es tracta d'edificis en línia, amb una consistència de 600 habitatges, dels quals 552 per a treballadors, amb els quals es va associar un hort individual d'uns 90 m2 al pati, veritable expressió de ruralitat. L'ús rendible Del Jardí De La Llar, anomenat Jardí, en el post-treball es va considerar un fort vincle d'afecte entre el llogater i luogo.Il la Relació Green-residence es va convertir llavors en un dels components essencials del projecte de la nova idea de ciutat, que en general s'estenia per Europa. Les ciutats jardí no només van respondre a la necessitat d'oferir una alternativa estètica a la ciutat històrica, sinó que també van assegurar la màxima racionalització de l'ús del sòl amb uns costos d'urbanització mínims. La intervenció de Pomigliano, en concret, és comparable, tant pel que fa a la morfologia tipogràfica com a la mida del projecte, als famosos blocs de cort construïts A Holanda i Alemanya als anys vint i trenta. El fulcrum Del nou districte, Anomenat Palazzine, estava i està representat per la intersecció dels eixos vials principals, viale Alfa I via Terracciano; el cos dels edificis que constituïen els barris obrers s'estenia paral.lelament a viale Alfa. Aquest conjunt d'habitatges incloïa solucions col * lectives, de tipus lineal, amb edificis rectes i disposats a la vora del camí, en nombre de vuit elements paral * lels, agrupats de dos en dos, amb la part posterior de cada element orientada a una zona verda utilitzada com a hort. Els apartaments per als empleats estaven situats davant de cadascun dels vuit edificis i diferien dels habitatges destinats als treballadors no només en la posició del capçal, sinó també en la composició interna i les opcions estilístiques adoptades.Cada edifici constava de només tres plantes i tenia deu entrades. Els portals d'entrada es poden considerar l'única concessió artística que resta els edificis del rigor estètic elemental, gràcies a les rajoles de terracota, d'autor desconegut, situades a sobre de cada portal i que representen els treballadors retratats en els moments més destacats de la seva obra a la factory.In Pomigliano, l'àrea reservada, que albergava habitatges per a tècnics especialitzats i viles per a gestors, estava físicament separada segons un ordre jeràrquic, funcional tant per a l'organització política com corporativa. Aquest ordre no sols es respectava amb fermesa, sinó que era evident per a tothom, sense generar humiliació entre les classes més modestes.L'arquitectura racionalista feixista es va utilitzar especialment per a la construcció dels edificis que tenien una funció social: el museu, el niu, l'hotel, L'Escola de l'empresa, l'edifici d'oficines, la nova estació Circumvesuviana, ja construïda el 1936, i l'equipament esportiu i recreatiu per als empleats. L'arquitecte milanès Alessandro Cairoli, autor del Pla Municipal Pomigliano de 1939, va proposar solucions estilísticament heterogènies, que miraven a l'escola alemanya per al traçat urbà del barri residencial, als constructivistes per als caps d'habitatges d'empleats i per a la llar d'infants i Al Segle xx Romà per a l'escola de negocis.Després de la Segona Guerra mundial es va interrompre la construcció de la ciutat industrial, l'únic model de colònia industrial del feixisme al Sud.Actualment el sistema feixista De Pomigliano es reconeix només a través del teixit viari urbà i a través de les poques traces que els edificis restants conserven de la seva fisonomia característica original, avui oculta pel dens teixit constructiu que s'ha construït al seu voltant. (Basat en La Història De Pomigliano d'arco-Basile, Esposito)
image map


Buy Unique Travel Experiences

Fill tour Life with Experiences, not things. Have Stories to tell not stuff to show

See more content on Viator.com