L'Amfiteatre De Nî és un exemple perfecte del grau de perfecció assolit pels enginyers Romans en el disseny i construcció d'aquest tipus d'edificis extremadament complexos. Mostra una simetria perfecta: de forma ovalada, mesura 133 metres de llarg per 101 metres d'ample, amb una arena de 68 per 38 metres. 21 metres d'alçada, el seu exterior es composa de dues plantes de seixanta arcs superposats i un altell, separats per una cornisa. A la part superior, es van situar pedres pre-perforades per sobresortir de manera que es poguessin penjar pals llargs sobre l'arena. Un enorme dosser de lona es va unir a aquests pals, proporcionant així protecció als espectadors contra el sol i el mal temps. Originalment, totes les arcades de la planta baixa, separades per pilastres Toscanes, estaven obertes per actuar com a entrades o sortides. La pedra utilitzada prové de pedreres de Roquemaillè i Baruthel, situades prop De Nî. en època Romana, el monument podia albergar 24.000 espectadors repartits en 34 fileres de terrasses dividides en quatre àrees separades o maeniana. A cadascun s'hi accedia a través d'una galeria i centenars d'escales i passatges anomenats vomitoris. Aquest arranjament enginyós significava que no hi havia risc de colls d'ampolla quan els espectadors s'inundaven. L'amfiteatre va ser dissenyat perquè tothom tingués una visió sense restriccions de tot l'arena. Diverses galeries estaven situades sota la sorra, i s'hi accedia per portes de trampa i un sistema d'elevació. Com a resultat, els efectes decoratius, animals i gladiadors podien accedir a la sorra durant els jocs. A la part superior d'una de les badies, podem veure les parts foranes de dos bous amb les potes plegades a banda i banda de l'arc. Les del nivell superior, millor conservades, porten un frontó triangular. Aquesta badia, que dóna a la ciutat, oferia accés directe a les terrasses inferiors enfront del petit extrem de l'arena. Una altra decoració en baix relleu, situada en una de les pilastres davant del "Palais du Justice" (Tribunals De Justícia), mostra una lloba donant llet a dos fills, Ròmul i Rem, els fundadors mítics de Roma. A diferència de La versió Romana, La lloba Nî mira cap als nens.