Va ser el 8 d'abril de 1263 quan Sant Bonaventura de Bagnoregio, Llavors Ministre General De L'Orde Franciscà, va obrir l'arca que contenia les restes de Sant Antoni de Pàdua, que va morir 32 anys abans i va ser aclamat sant només un any després de la seva mort. La intenció era traslladar les restes sagrades de l'Església de santa Maria Mater Domini, on havia estat enterrat quatre dies després de la seva mort, que va tenir lloc el 13 de juny de 1231, a la Majestuosa Basílica construïda en el seu honor. L'escena que es va presentar als ulls dels presents, en el moment de l'exhumació, va ser impressionant: mentre tot el cos del Sant romangués només com un munt de cendres i ossos, la llengua – malgrat la seva fragilitat, és una de les primeres parts del cos en descompondre's – havia quedat intacta, "Ruddy et pulchra", vermilion i bella, com ho descrivia Sant Bonaventura. Sant Bonaventura exclamà: "oh llengua Beneïda, que sempre has lloat el Senyor i l'has fet lloada pels altres, ara es manifesta en tots els mèrits que has adquirit amb Déu". Per preservar un tresor tan inestimable, es van fer al llarg dels segles, fins al darrer, preciosos reliquiaris executats entre 1434 i 1436, una obra molt valuosa en plata daurada, que encara avui es pot admirar a la capella del tresor, a La Basílica del sant de Pàdua. Durant la Segona Guerra Mundial, per por dels bombardejos, la llengua i la barbeta del Sant van ser extretes dels reliquiaris i amagades en un cofre de ferro durant uns dos anys. Va ser després d'aquesta ocultació, segons el testimoni dels Frares de l'època, que la llengua ja no era carnosa i erecta com abans, però, no obstant això, la fervent devoció dels fidels a aquesta relíquia distingida mai va fallar. El 1981, quan es va dur a terme després de segles, un altre reconeixement de les restes sagrades, els científics van identificar, entre les restes mortals del Sant, el seu aparell vocal gairebé intacte: fins i tot l'os hioide i dos fragments dels cartílags aritenoides, com la llengua, es van conservar sense corrompre, mentre que tots els altres cartílags es van exhibir. Curiosament, l'aniversari de la traducció de les relíquies del Sant, popularment coneguda com La "Festa de la llengua", se celebra no el 8 d'abril, sinó el 15 de febrer, data que recorda un altre reconeixement de les restes sagrades, amb motiu de la visita del Cardenal Gu Boul de Boulogne, miraculosa pel Sant, que va donar a La Basílica de Pàdua, el 1350, un preciós reliquiari daurat en el qual encara es conserva la mandíbula de Sant Antoni.