La inspiració monumental dels ducs longobards de Spoleto es pot veure aquí, en la restauració de l'església que va tenir lloc al segle VIII. Aquesta restauració realitzada pels longobards afegia una coherència excepcional, tant a l'estructura arquitectònica, marcada per les columnes de la nau i del presbiteri, com en l'ús de models decoratius romans. La façana (restaurada l'any 1997) està dividida en dues plantes. A la inferior hi ha tres portes de marbre amb arquitraus decorats amb motius vegetals, la majoria construïdes amb materials d'època clàssica. A la planta superior hi ha tres grans finestrals: una finestra central d'arc entre dues finestres de timpà. L'interior té tres naus, prèviament dividides per altes columnes dòriques acanalades, que sostenien l'immens entaulament: sobre aquestes hi havia un revestiment d'estuc probablement, al llarg dels murs de la nau central pretenent ser d'un altre ordre dòric. Cap al gran arc de l'absis es veuen els elements originals que parteixen de l'entaulament, que al llarg dels segles ha estat substituït per arcs sostinguts per pilastres i columnes. Al final de les naus hi ha tres absis, els dos laterals són quadrats i el central és semicircular. El presbiteri de planta quadrada es diferencia clarament de l'estructura de la nau principal pel fet que ha conservat l'aspecte trabeat original: als seus quatre angles hi ha parells d'altes columnes estriades corínties, amb trams d'entaulament per sobre; més amunt encara sobre les mènsules originals amb decoració en baix relleu, hi ha una cúpula segmentada, encara que la seva forma actual potser no és la original. Al centre de l'absis, en una fornícula, hi ha el fresc d'una creu amb monograma i joies que, juntament amb les restes de revestiments decorativos d'imitació de marbre, mostren la decoració pictòrica més antiga. A dalt hi ha un fresc fragmentat del segle XIII, Mare de Déu amb Nen i Sant, i al costat hi ha una Crucifixió de l'Escola Espanyola del segle XVI. A les parets i a les dues capelles votives hi ha frescos dels segles XIV i XV.