Juntament amb l'Arco d'Augusto i el Ponte di Tiberio, completa la tríada dels principals monuments de la ciutat d'època romana. Construït sota Adrià al segle II dC, com ho demostra el descobriment d'una moneda amb l'efígie de l'emperador en alguna maçoneria, va ser descobert després de les excavacions de 1843-44, a les quals van seguir les més importants de 1926 i 1935.El que sobreviu demostra que l'amfiteatre de Rímini va ser sens dubte un dels més imponents de la regió, a més de ser l'únic que va sobreviure parcialment a l'Emília-Romanya. L'estructura de maó és de forma el·líptica, el seu eix principal mesura 118 m i el menor 88 m; constava de quatre anelles concèntriques amb un gruix total de 21,80 m. La mida de l'arena el·líptica (73,76 m i 44,52 m) la feia semblant a la del Coliseu. Feia 16-17 m d'alçada i el seu pòrtic exterior tenia 60 arcs; encara són visibles dues, incorporades a les muralles quan la ciutat es va dotar d'un nou anell de defenses contra les invasions bàrbares. A l'edat mitjana s'utilitzava com a paral i al segle XVII com a latzaret. Va patir els danys més greus durant la Segona Guerra Mundial. Del gran conjunt, que originàriament podia acollir fins a 12.000 espectadors, encara es poden veure els dos arcs del pòrtic exterior i part de l'arena i la cavea.
