Sobri com una obra clàssica, però evocador d'acord amb els cànons de l'art cristià, la lipsanoteca, emmagatzemats des de l'any 1999 en el romànic oratori de Santa Maria de Solario, va formar part, juntament amb la Creu del Desig, del Tresor de Santa Giulia, una col·lecció de rars objectes litúrgics que es remunta als orígens del monestir, que han acompanyat, en els segles, la vida del monestir.La lipsanoteca es presenta com una caixa narrativa, que es va donar a qui la guarda i custòdia de les precioses relíquies, com ho demostra l'etimologia del nom, d'origen grec, composta de léipsanon, el que significa la relíquia, i théke, o contenidor. Feta d'ivori, de planta rectangular, es va fer un taller en el nord d'Itàlia, probablement de milà, a la segona meitat del segle iv, sota la episcopate de Sant'ambrogio.
