La Catedral de Sant Miquel Arcàngel, també coneguda com la Catedral és el resultat de diferents llenguatges artístics, degut a restauracions i remakes, al llarg dels segles. L'inici de les obres de construcció de la catedral es remunta a 1129 sota la episcopate de Rainulfo, i es va acabar sota la episcopate del Bisbe Joan I, com es pot veure en els escrits situen a la dreta, a l'esquerra, i central, el portal de la catedral. És d'aquests elements que conformen la Catedral una veritable fusió de diferents estils arquitectònics que no obstant això es remunta a l'època medieval. L'Església té un pla en forma de creu llatina, que posa de manifest la clara divisió en dos grans cossos i té dues entrades col·loquen en els laterals, una a l'Oest que ens porta a la Piazza Vescovado i que serveix com a churchyard a l'església, un altre al Sud, on la carretera passa pel costat de la torre del campanar. A l'esquerra de la Catedral hi ha una antiga capella de Sant Joan Baptista (esmentat ja el 1310) amb un altar en marbre de Carrara. A la dreta de la Catedral hi ha la Sacellum, seguit pel bisbat amb el Episcopal del seminari.
