Pelmo és una muntanya de la Zoldo Dolomites que arriba 3,168 m sobre el nivell del mar, situat a l'est de la staulanza pass, que separa la val di Zoldo i Val Fiorentina de la sala la Boite de la Vall. És flanquejada a Ponent per una menor però no menys impressionant nucli (Pelmetto, 2990 m), separats per la fissura canals. El seu peculiar aspecte, representat per dos monòlits, és un tret distintiu d'aquesta muntanya, conegut pels vilatans com "Al caregon De l Padreterno", "el tron de Déu", per la gran vall de les glaceres de circ visible des de la seva vessant est, cosa que el fa semblar-se a una cadira. Molts no saben que la Muntanya Pelmo va ser la primera cimera de les Dolomites inevitable: el 19 de setembre de 1857, l'Anglès John Pilota assolit el cim, passant a través del que més tard va ser anomenat Ball cornisa. Estava acompanyat per un guia local que, no obstant això, no va arribar al cim. Pilota després va escriure que ell havia triat Pelmo per a la seva primera pujada ja que semblava a ell la més bella de totes les muntanyes de les Dolomites el que havia vist. La Pelmetto es va aconseguir en 1896 per les guies Clemente Callegari (anomenat la banda de rodament) i Angelo Panciera (anomenat El Mag). Des de la part superior, són visibles a la majoria de les muntanyes dels alps, entre les més famoses en el Antelao (3264 m), el Lastoi de Formin (2,657 m), el grup de Cernera (2,657 m), Tofane (3244 m), Croda da lago (2701 m), la Marmolada (3343 m) i la Civetta (3220 m), així com la Sorapis (1085 m) i el Vidre (3221 m). També visibles són la Cortina de la Conca de la zoldo i Selva di Cadore valls, així com la mondeval i Giau altiplà. A la base de la Pelmo hi ha tres refugis: el Rifugio Venezia-Alba Maria De Luca 1,947 m a l'Est, la Rifugio Città di Fiume 1,918 m al nord-Oest i la Rifugio Passo Staulanza 1,766 m a l'Oest.