L'església de Santa Maria foris portas es troba al municipi de Castelseprio a la província de Varese. En un turó a dos-cents metres de les muralles d'un antic castrum, d'aquí el nom en llatí medieval. És l'únic edifici que va sobreviure a la destrucció i abandonament de l'antic poble fortificat, gràcies a la devoció vinculada al lloc de culte. L'església es presenta exteriorment amb una senzillesa rústica, precedida per un atri amb un gran arc, obert al segle XVII. De planta té una sola nau rectangular, poc llarga, amb un absis a cada costat així com l'entrada. Els tres absis són idèntics excepte per la disposició de les finestres. Les investigacions arqueològiques han demostrat que l'església, potser construïda com a oratori nobiliari, no tenia cap edifici proper, llevat de la petita estructura quadrangular, potser una sagristia, de la qual queden restes entre l'absis central i meridional. D'altra banda, hi ha nombrosos sepulcres, fins i tot de cert compromís (d'un procedeix la gran llosa amb una creu conservada sota el porxo de l'Antiquarium), trobades tant a l'interior com a l'exterior de l'edifici. A l'absis central hi ha un cicle de frescos amb episodis de la infantesa de Jesús inspirats tant en l'Evangeli canònic com en l'Evangeli apòcrif, en particular el Protoevangeli de Jaume i l'Evangeli del Pseudo-Mateu. La part inferior del mur estava decorada amb una cortina pintada (velarium) i ocells, mentre que el cicle narratiu, disposat en dos registres, comença a la part superior esquerra amb l'anunci de l'àngel a Maria i amb la visita de Maria a Isabel. Després d'un gran buit, en el qual probablement hi havia un clípeu (imatge circular), la narració continua amb l'episodi apòcrif de la prova de les aigües amargues, que Maria es veu obligada a beure per demostrar la seva virginitat. Al centre de l'absis, un clípeu amb Crist pantocrator ("Senyor de totes les coses"). La narració continua amb l'aparició a Josep d'un àngel que el tranquil·litza sobre la maternitat divina de Maria. Després d'un altre clípeu (del qual es conserven restes), es representa el viatge de Maria i Josep a Betlem i, a l'extrem dret del registre inferior, el naixement de Jesús i l'anunci als pastors. El següent episodi, concretament l'adoració dels reis, es troba a la paret adjacent, mentre que l'últim dels episodis conservats, la presentació de Jesús al Temple, torna a ser a la paret corba, després de la finestra. A la paret interior de l'arc que separa l'absis de la nau, hi ha representada al centre l'Etoimasia (en grec "preparació"), que consisteix en un tron preparat per acollir Crist al seu retorn. Cap al tron, sobre el qual descansa una corona i la creu, volen dos àngels. La datació de l'església i els frescos és molt controvertida. Avui tendim a datar l'edifici al segle VII/VIII, i els frescos entre el segle VII/VIII i principis del segle X.
