Pakistan / Mohenjo Daro i una antiga civilització

Mohenjo Daro és un jaciment que encara representa una emocionant pregunta, antiga seu d'una civilització, de la qual la causa de la sobtada desaparició són desconeguts, que va adoptar un pictogràfic escriptura de l'encara desconegut significat i on cotó roba eren usats ; el més antic descobert fins ara. Mohenjo Daro, lloc on no hi ha tombes, és l'anomenat Turó de la mort. És el lloc de la "altament radioactius" esquelets (2). Esquelets, amb restes de carbonització i calcination, ara desaparegut, que els investigadors han assistit a l'instant i morts violentes. Restes d'homes, dones i nens, i no de guerrers que van morir en la batalla. Sense armes es van trobar, i no hi ha restes humanes dur les ferides de l'estocada, o la guerra de les armes. Les ubicacions i llocs on els ossos es van trobar indiquen l'instant morts, que s'ha produït sense haver el material de temps per adonar-se del que estava passant; les persones que van ser capturats durant l'execució de l'habitual de les accions quotidianes. Van passar de dormir a la mort, juntament amb dotzenes d'elefants, bous, gossos, cavalls, cabres i cérvols. La ciutat va sortir a la llum l'any 1921, quan l'arqueòleg Daya Harappa, després que la descoberta de la civilització va ser nomenat, va ser l'encarregat de recuperar les ruïnes d'un temple Budista situat en una petita illa enmig de l'Indus. A principis de 1856, John i William Brunton, encarregada de la construcció d'un tram de la via del Tren, va informar que hi havia ruïnes a la zona des de la qual nombrosos maons es van prendre per construir un ferrocarril Massís. Les excavacions, seguit per el govern del Pakistan, han tornat com molts com set ciutats, una sobre l'altra, i altres que poden trobar si les excavacions van continuar per sota del nivell del riu. Set ciutats agermanades aquest turó amb que de Troia. (Extret de Pleyades Biblioteca )