La Catedral de Sant Sabino va ser construït entre els segles XII i XIII en un antic lloc de culte, les ruïnes de la catedral Bizantina destruïda per William em va cridar l'Malo (1156). L'església antiga es pot datar a mínim, al segle vi. Sota la nau central són les restes d'una època anterior: estructura formada per un entorn amb tres naus, de planta quadrada, amb pilars i creu voltes amb herringbone blocs, avui utilitzat com una cripta. La reconstrucció de l'edifici es deu a l'Arquebisbe Rainaldo, a finals del segle XII. A la Cripta es conserven les relíquies de Sant Sabino, Bisbe de Canosa. La Catedral és un exemple important de Apulian Romànica: la senzilla façana tripartit amb pilastres i coronat per arquitectes; els tres portals es remunten al segle XI, però va ser remodelada al s. XVIII. La part superior està adornada amb monophores, un mullioned finestra i una rosassa decorades amb monstres i Éssers Fantàstics. En els costats i obrir el profund arcs sobre els quals s'executa galeries esafore (refer); a la intersecció dels braços s'alça la cúpula poligonal a l'exterior amb el fris; i a l'esquerra la gran edifici cilíndric trulla, l'antic baptisteri es va convertir en la Sagristia, en el segle XVII, i no gaire lluny, el campanar de torre amb finestres i una alta agulla (reconstruït amb pedres semblants a l'original). L'interior, despullat de tot el barroc, les estructures, és senzill i solemne, amb una mitjana nau que acull la trona recompon amb fragments del s. XI i XIII, la ciborium de l'altar i la cadira Episcopal del presbiteri. Sota la creu de terme s'estén a la Cripta, es va transformar en el segle xviii, on el Bizantí taula de la Mare de déu Odegitria, la principal de la patrona de la ciutat juntament amb Sant Nicolau és també preservar. El tub d'orgue va ser construït per l'Ruffatti germans i restaurada l'any 2005 per Gustavo Zanin.
