L'edifici va ser construït a mitjans del segle XV i gràcies a una acurada restauració es va poder recuperar la pràctica totalitat dels seus elements originals, per la qual cosa es pot considerar, amb raó, un model de l'arquitectura monàstica calabresa de la seva època actual. La nau central de l'església es caracteritza per un sostre de fusta treballada amb quadrats a l'estil venecià. Sota l'arc sobre l'altar major hi penja un crucifix del segle XV de Southern Unknown amb una forta empremta realista i dramàtica, acompanyat de la inscripció "Hic me solus amor non mea culpa tenet". Just als seus peus hi havia el Políptic Vivarini, ara retirat i col·locat a la Col·legiata de la Maddalena. Un altre element important, a la part superior esquerra, és un esplèndid púlpit amb baldaquí de 1611, de gust clàssic, decorat amb figures en baix relleu de uns sants. També formen part de l'aixovar sagrat un cor de fusta de 1656 i un faristol de 1538 recentment restaurat i col·locat a l'absis. Els arcs del claustre del monestir s'assenten sobre vint-i-quatre columnes octogonals de toba.
