La tradició vitivinícola a Valcalepio és molt antiga i es remunta a l'època romana. De fet, l'equipament dels legionaris que anaven a la batalla també incloïa una barbatella -un tros de branca de vinya- per ser plantada al tros de terra que els hi havia donat com a recompensa. A Bèrgam, el conreu de la vinya va adquirir tanta importància per als romans que van dedicar un temple a Bacus a l'antic poble de San Lorenzo.Durant la invasió llombarda la vinya va patir un enfonsament de la producció i la viticultura es practicava només en propietats eclesiàstiques.Vam haver d'esperar fins l'any 1243 perquè les vinyes fossin replantades a Bèrgam gràcies a la victòria dels comuns lliures sobre Barbarroja i a l'Estatut de Vertova que obligava a plantar-hi una vinya a qui llogava terres comunals.A finals del 1300 els güelfs van saquejar les cases dels gibelins a Scanzo, emportant-se 170.000 litres de moscatello i vi negre.A finals del segle següent els benedictins es van instal·lar a l'Abadia de Pontida i a la de San Paolo d'Argon posant les bases del que serien els centres enològics més importants de la zona de Bèrgam.Entre el 1400 i el 1600 Bèrgam va produir més vi del que necessitava, destinant l'excés al comerç amb la zona milanesa. Però al 1700 amb el desenvolupament de la cria de cucs de seda, les vinyes van ser substituïdes per moreres i a principis del 1800 el vi va haver de ser importat d'altres regions. L'any 1886, la invasió de la fil·loxera va destruir en deu anys quasi totes les vinyes, que en poc temps no només es van restaurar sinó que es va ampliar la seva superfície.L'any 1950 la Cambra de Comerç va promoure la innovació en viticultura animant els pagesos a utilitzar noves vinyes.Tot i que l'extensió actual de les terres conreades es veu considerablement reduïda, la millora dels sistemes i tècniques enològiques ha donat lloc a un producte de gran qualitat que va obtenir el reconeixement DOC l'any 1993 en els tipus vermell, blanc i moscato passito.