Ideal per parar a meditar i endinsar-se en la naturalesa és, sens dubte, el Monestir de Fonte Avellana també recordat per Dante en el XXI Canto del Paradiso. Aquesta antiga Ermita amagat entre els turons i les muntanyes, es troba al peu de la Muntanya Catria tancat en una conca envoltada de grans faigs. L'Abadia va ser fundada, en honor de la Santa Creu, per un petit grup d'ermitans al final del segle x. Es van instal·lar en aquesta zona i van construir una petita Ermita on a pregar, que durant segles va ser ampliat i transformat en un monestir. El més important fundador d'aquesta comunitat era Sant Romualdo de Ravenna, el pare de la Camaldolese Congregació Benedictina. Ell va predicar la seva gran espiritualitat entre els segles x i xi en Fonte Avellana, en Sitria, a la Muntanya de Petrano i a San Vincenzo Al Furlo. Fonte Avellana es va convertir en un molt poderosa Abadia tant econòmicament i políticament, en 1392 va prendre el títol de commenda, una comunitat basada en el Negoci. La Avellanite fundadors, un autònoma congregació, en 1569 van ser absorbits per la Camaldolese monjos. El monestir després de diverses vicissituds passat entre diversos propietaris, des de Napoleó al Regne d'Itàlia, i en 1935 va aprovar definitivament a l'ermità monjos Camaldolese.
