La Porta d'Elvira, situada als peus del turó, de la qual avui només en resta l'arc, era la tradicional entrada a la ciutat de Granada i avui és el punt de partida perfecte per conèixer el barri. Per la seva posició estratègica, la Puerta d'Elvira es va convertir amb el temps en una autèntica porta-fortalesa.
La seva construcció representa dues fases històriques: el període Zirí al segle XI i el període nassarita sota el domini de Yusuf I (1333-1354). També en època nassarita es va aixecar l'arc monumental exterior, que recorda les grans portes conservades a mitjans del segle XIV, com la Puerta Rambla (Bab al-Ramla) i la Puerta de la Justícia de l'Alhambra (Bab al-Ramla). Saria).
L'any 1612 s'enderroquen les tres cases de guàrdia, s'amplia l'espai davant la porta i s'aixequen al costat de la muralla dotze cases, que s'han mantingut pràcticament inalterades fins avui.
Durant l'ocupació francesa es van destruir parts de la muralla i diverses portes revestides de ferro, inclosa l'any 1979 la porta de ferro (bab al-Hadid) també coneguda com a Puerta de la Cuesta (bab al-Aqaba), afegida al segle XIV a comunicar la medina amb l'Albaicín. Als peus d'aquest bell monument es troba l'actual Piazza di San Gil, que durant l'època musulmana era la plaça de Hatabin o Leñadores i que era una de les places més concorregudes ja que era el centre neuràlgic de les comunicacions entre la ciutat, els pobles i les Medines que es trobaven al costat oposat del riu Darro.
