La llentia de Castelluccio té unes qualitats nutricionals notables: totes les seves proteïnes, vitamines, fibres i sals minerals la fan excel·lent per a aquells que necessiten una alimentació rica en ferro, potassi i fòsfor, baixa en greixos i molt nutritiva. Una altra característica important de la llentia Castelluccio és la pell fina i tendra que permet cuinar-la directament sense remullar-la, reduint considerablement els temps de preparació.Els hiverns llargs, freds i durs permeten que la terra gaudeixi d'un llarg descans protegida durant uns mesos per un mantell blanc de neu.Els hiverns de Castellucio són especialment durs, començant a finals de novembre i s'allarga fins al març.En aquest període les neus es fonen donant vida a una font d'una bellesa irrefrenable.Immediatament després de la primera lluna nova de primavera, després que la neu s'hagi fos, comencen els treballs de llaurada per a la sembra de llenties.Tan bon punt s'acaba la llaurada, es sembren les llenties. El dia 1 de maig, els vells pagesos recorren els camps i fan ritus ancestrals per invocar la protecció del foc, les tempestes, les sequeres i les llagostas.Per segellar aquesta protecció, planten a cada camp una petita creu feta amb branques d'olivera, després llencen a terra carbons beneïts, unes gotes d'aigua beneïda i reciten una lletania a sant Benet i a santa Escolàstica.En aquest període té lloc la primera floració dels prats i pastures, milers de flors naturals floreixen per cada part.Al cap d'un mes aproximadament, al juny, les terres sembrades de llenties floreixen amb flors de tots els colors: la famosa floració de Castelluccio.La collita es fa al juliol: les llenties es disposen en petites piles i es deixen assecar.Després, a l'agost, es fa la batuda.Al setembre es porten les llenties a la Cooperativa per envasar-les i repartir-les.
