Tomba de Sant Pau

El SARCOFAG

El sarcòfag de l'apòstol (2,55 m per 1,25 m; alçada, 0,97 m) de marbre sense polir, es troba al lloc on l'emperador Constantí va fer construir el primer altar. Les investigacions arqueològiques i les excavacions del 2006 van treure a la llum el gran sarcòfag que havia quedat amagat per la maçoneria. A més, van revelar l'absis constantinià de l'any 324 amagat per la construcció teodosiana del 395.

L'ANTIC ABSIS DE CONSTANTIN (visible sota una làmina de vidre) es trobava a l'extrem oest de la primera basílica i contenia la tomba. Amb l'augment del nombre de pelegrins a finals del segle IV, l'emperador Teodosi va decidir construir una basílica més gran. El sepulcre es va deixar en la seva posició original però es va invertir l'orientació de l'edifici (vegeu l'apartat “Història de la basílica”).

Una llosa commemorativa de tres peces de marbre (2,12 m per 1,27 m) que data del segle IV amb la dedicatòria PAVLO APOSTOLO MART(YRI), a l'apòstol Pau mart (any), està situada horitzontalment dins de l'altar papal uns 40 cm per sobre del sarcòfag. Una reixa al costat est de l'altar permet veure'l. Hi ha una còpia de la pedra a la pinacòteca. Té tres forats, possiblement relacionats amb l'antiga pràctica d'abocar perfums a les tombes o amb el costum de baixar objectes per entrar en contacte amb el sarcòfag, creant així relíquies de contacte. EL CIBORI (o BALDACHIN) Sobre l'altar papal s'alça el cibori construït per Arnolfo di Cambio l'any 1285. Aixecat sobre quatre columnes de pòrfir, cobreix la tomba de sant Pau i dota de dignitat i bellesa a l'altar de la confessió. A les quatre cantonades hi ha estàtues de Sant Pau, Pere, Timoteu i Benet. En un dels vuit relleus de la part superior del cibori hi ha la imatge de l'abat Bartomeu que va encarregar l'obra; ofereix el cibori a sant Pau. El gran arquitecte toscà Arnolfo va crear una sèrie de línies verticals que s'eleven a Déu com un encens perfumat (cf. Salm 141,1). Els materials preciosos emprats expressen la glòria de la vida i la mort de sant Pau que va confessar Crist fins i tot fins al vessament de la seva sang.

L'ARC DEL TRIUMF en honor a sant Pau, “doctor de les nacions” va ser iniciat per l'emperador Teodosi l'any 386 i acabat pel seu fill Honori.

Segons la inscripció situada a dalt: «TEODOSIUS CEPIT PERFECIT ONORIUS…» (Teodosi va iniciar i Honori va acabar l'Església). El mosaic va ser cedit per Galla Placidia, filla de Teodosi, amb motiu de la restauració promoguda pel papa Lleó el Gran arran del terratrèmol del 442. La inscripció de l'arc diu: “PLACIDIAE … PONTIFICAS … LEONIS” (Placidia s'alegra de veure resplendir l'obra del seu pare amb tota la seva bellesa, gràcies al zel del papa Lleó). Al centre, Crist està envoltat pels éssers vius que simbolitzen els quatre evangelistes i pels vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi. A l'esquerra de l'arc Sant Pau indica la seva tomba sota l'altar, i a la dreta Sant Pere. Aquests mosaics van ser danyats per l'incendi però restaurats l'any 1853. L'arc està sostingut per dues columnes de granit (14 m d'alçada) rematades per capitells jònics. A la part posterior de l'arc de triomf hi ha els fragments restants del mosaic de Cavallini (segle XIII) que hi havia a l'antiga façana de la basílica. Al centre hi ha les paraules: GREGORI XVI OPUS ABSOLVIT AN 1840, confirmant la finalització de la primera etapa de la reconstrucció i la consagració papal de l'altar de la confessió.

La CADENA

Segons la tradició, va lligar sant Pau al soldat romà que el custodiava durant el seu arrest domiciliari mentre esperava el seu judici. Durant aquest període va continuar ensenyant i escrivint. “Recordeu les meves cadenes!” (Colosenses 4:18).

El CANDELAR DE PASQUA

Esculpit l'any 1170 per Pietro Vassalletto i Nicolò d’Angelo, el candelabre és una de les millors peces de l'escultura romana del tombant dels segles XII i XIII. És un exemple esplèndid del treball dels mestres que van iniciar una tradició escultòrica especialment important a Roma. S'utilitza per subjectar el ciri pasqual durant la Vetlla Pasqual, és una columna monolítica de marbre que destaca per les seves dimensions (5,6 m d'alçada) i la riquesa de la seva decoració. Conserva algunes inscripcions llatines de llegibilitat variable. Desxifrat i traduït, un d'ells proclama la finalitat del candelabre i del ciri pasqual. El missatge encara és cert avui dia: “com l'arbre dóna fruit, jo porto la llum i porto regals; quan Crist ha ressuscitat proclamo l'alegria i poso aquests dons en homenatge”. Sobre una base on s'alternen lleons, ariets, esfinxs i figures femenines, el canelobre s'aixeca en set divisions. El primer, cinquè i sisè presenten arabescs de vegetació i estan dividits per tres bandes que il·lustren la passió, la mort i la resurrecció de Crist.

El propi canelobre es troba al cim i es sosté per lleons i àguiles alternants que recorden la tradició paleocristiana i l'estil romànic. El canelobre va ser totalment restaurat l'any 2000.