La Vila s'estén per unes disset hectàrees i està tota emmurallada. S'hi accedeix des de la plaça del Calvari, a través d'una gran porta de ferro, allotjada en una torre emmerletada d'estil normand.Al llarg de l'avinguda que porta des de l'entrada del calvari fins al castell, hi ha dues grans estàtues d'herois; el primer, inserit en un arc majestuós representa l'heroi d'Etòlia Meleagro el segon, representa Hèrcules, que anys enrere arran d'un acte vandàlic va ser decapitat Els jardins són preciosos i per la varietat de flors i per la durada d'aquestes al llarg de les estacions. Un amfiteatre fet de boixos disposats com un parc del qual surten molts espectadors de marbre asseguts als seus seients.Al centre, a la part superior, hi ha la caixa d'honor on s'asseuen els personatges importants. En un d'ells, anomenat dels "monstres", es poden veure estàtues d'aspecte horrible, així com Vulcà, que colpeja el ferro roent a l'enclusa. Davant del pòrtic que protegeix l'entrada hi ha cinc estàtues de marbre molt blanc que representen les arts: Música, Dansa, Cant, Pintura i Escultura.Cuidada amb art magistral, la Vila expressa en les seves fantàstiques criatures escultòriques, a les coves, a les fonts, a les bardisses de boixos hàbilment podades, tot el refinament del seu creador: el marquès D. Giuseppe Maria Valva. Aquest patrimoni artístic es remunta a finals del segle XVIII, però va ser més tard, cap a l'any 1867, que la Vila va adquirir un major esplendor, gràcies al marquès Francesco d'Ayala-Valva. La Vila està envoltada al llarg del seu perímetre per murs d'uns tres metres d'alçada. L'entrada al parc s'obre a una petita torre amb una porta neogòtica tancada per una reixa i coronada per un merlet gibel·lí. A la dreta de l'avinguda es pot veure la capella de la Madonna di Filermo, on els Cavallers de Malta celebren cada any una missa commemorativa. Després s'arriba a la "Cafeteria", amb un pòrtic neogòtic de sis arcs embellit per les escultures de la Pacchiane, que representen dones vestides de Lucan. Hi havia una vegada, davant, hom podia admirar un "estany rodó amb un castell al seu interior amb petites torres als quatre angles". Actualment el llac, descrit per l'analista De Meo, ja no existeix i al lloc del castell es pot admirar una font adornada amb les figures de Diana i un cérvol de bronze, mentre que al seu voltant hi ha el jardí italià, habitat per les estacions de marbre de l'any. Al final de l'avinguda, una torreta sosté l'estàtua de marbre d'Hèrcules. Cada racó de la Vila és una mera sorpresa per al visitant. I és així que durant el trajecte es queda encantat per la presència d'un amfiteatre neoclàssic, format per bardisses retallades en caixes, on desenes de busts de marbre d'homes i dones esperen en silenci que l'espectacle comenci des de l'escenari buit. Un camí subterrani encara desperta meravella, que culmina en una cova, on hi ha l'estàtua de Vulcà que colpeja el ferro roent a l'enclusa.Aquí i allà, com si s'amaguessin entre la vegetació, s'apunten autèntiques obres mestres escultòriques: fantàstiques criatures de pedra, déus, nimfes i querubins. Un cop en una plaça en forma de semicercle, es topen amb les estàtues de les Muses, davant de les quals s'obre la porta del jardí interior, tancat per un mur, amb avingudes que dibuixen vagament una arpa; al centre un dipòsit amb figures humanes i peixos. La zona està coronada per desenes de busts de marbre. Dos camins porten al pòrtic del Castell amb baixos relleus de marbre de Donatello Gabrielli. Així, màgicament inserit en la magnificència del gran parc, es troba el seu esplèndid Castell. Es troba a la zona de l'antic palau baronal. El conjunt, per l'origen normand de la casa del marquès, reflecteix l'estil arquitectònic de l'època. Està tot emmerletat i a la punta nord és adjacent a una gran torre anomenada "fort".Els arbres centenaris, molts d'ells importats de diferents parts del món i aquí ben aclimatats, els arbres alts, els jardins botànics amb diferents motius florals, les bardisses retallades en formes geomètriques fan que el paisatge sigui exuberant. Entre la immensitat i raresa de les espècies arbòries destaquen les fonts -una vegada amb mil jocs d'aigua-, i els camins -escampats amb un bon gust extrem- precioses estàtues. Els camins de llorers cirerers, els plataners altíssims, les alzines disposades en parets, els jardins italians i anglesos completen el quadre, convertint el lloc en un autèntic laberint artístic.