Durant segles els reis espanyols passar els mesos de primavera al Palau d'Aranjuez, a causa de la seva posició en un lloc fresc i fèrtil Prada formada per la confluència del Riu Jarama en el riu Tajo. Gràcies a la seva àmplia i monumental, Jardins, Aranjuez va ser declarat Patrimoni Mundial com a Paisatge Cultural per la Unesco el desembre de 2001. Felip II, adonant-se un vell projecte del seu pare, l'Emperador Carles V, en 1561 va ordenar la substitució de l'antic Magistral residència d'Aranjuez amb un nou edifici que és l'antecessor de l'actual Palau Reial. El 1715 Felip V continua el treball i tota l'estructura que forma l'actual cos de palau està construït. Entre 1660 i 1665, va patir greus incendis i Fernando va ordenar la seva reconstrucció. Durant l'època de Carles III, Dues ales laterals es van afegir que formen l'occidental cos de l'edifici i reflecteixen un francès estètica. En la seva decoració, Rococó, Elizabethan, Xinès i Àrab motius es combinen. Amb el mateix refinament i l'atenció amb què el Palau Reial va ser construït, els jardins que l'envolten van ser dissenyat, construït i decorat per dos segles. Seguint el Versalles model que volia controlar la naturalesa per transformar el jardí en una altra sala del palau. El Jardín de La Isla, té un bell arbrat zona, les grans avingudes i nombrosos pedra i marbre fonts dedicat als personatges i escenes de la mitologia grega. En el costat oposat trobem el Jardí del Parterre, en el qual destaca una gran abundància i varietat de flors. El Jardín del Príncipe –el més gran de tots– ha amples camins i diferents espècies d'arbres.
Continuar fins al final vam trobar el Llaurador de la Casa, un dels més valuosos edificis de la dinastia Borbònica. En els voltants del Moll en el qual hi ha el Museu de les Falúas, on es pot admirar el luxe vaixells que navegaven pel Tajo i que va pertànyer a Carles IV, Ferran VII i Alfons XII.
