L'Abadia de Santa Maria di Vezzolano és una joia artística situada als peus d'un dels turons més alts de Monferrato.En la serena tranquil·litat d'aquesta vall, al llarg dels segles, artistes i artesans poc coneguts han creat obres mestres que encara avui enriqueixen un dels monuments més ben conservats i més significatius de tot el Piemont.Tot i que la llegenda remunta la seva fundació a Carlemany, el primer document en què s'esmenta l'Ecclesia de Santa Maria di Vezzolano data del 1095: és la investidura de Teodul i Egidio ad officiales, amb el compromís de complir alguns preceptes compartits i viure segons la regla canònica, probablement la de sant Agustí, posteriorment testimoniada a Vezzolano per butlles papals de 1176 i 1182.Artísticament, aquest conjunt és l'exemple més valuós d'arquitectura romànica-lombarda del Piemont.La façana, de pur estil llombard, construïda en maons, tallada per bandes de gres en les quals es veuen petxines marines fòssils, presenta una rica decoració escultòrica de connotació transalpina, concentrada a la part central. L'interior és de formes gòtiques primerenques.La nau central està dividida per un moll (nàrtex o jubé), una rara estructura arquitectònica sobre columnetes. Al moll hi ha un baix relleu policromat amb dos registres superposats que representen els Patriarques i Històries de la Mare de Déu, referits a la tercera dècada del segle XIII encara que porti la data de 1189.Al Claustre, un dels més bonics de tot el Piemont, hi ha capitells esculpits i un important cicle de frescos del segle XIV.El jardí, amb la seva posició central, fa referència a la centralitat de l'home que el conrea, mentre que la verdor que l'embelleix representa un vincle entre la bellesa del món i la divina.
