Catedral d'Amalfi

La Catedral, dedicada a Sant'Andrea, es va construir al segle IX, quan la República Marítima va començar a consolidar-se com a potència comercial. Va ser totalment reestructurat l'any 1203, en les formes àrab-normandes introduïdes pels conqueridors. Reformat cap al 1570, va ser reconstruït al 1800 després d'un enfonsament desastrós que es va produir a mitjans del segle. Domina la població costanera, dalt d'una suggestiva escala, el mosaic, ric en formes i colors vius, que cobreix la façana de la Catedral, i que representa Crist entronitzat entre els evangelistes. La Catedral té un esplèndid campanar romànic, acabat l'any 1276, cobert amb mosaics i restaurat l'any 1929. Més enllà del pòrtic hi ha la porta d'entrada a la Catedral, en bronze, procedent de Constantinoble, com a obsequi d'un patrici d'Amalfi. L'interior de la Catedral, amb el seu enteixinat, es caracteritza per una nau central, caracteritzada pel gran crucifix de fusta del segle XIII, a sobre, en canvi, a l'altar, hi ha el llenç del Martiri de Sant Andreu; dues majestuoses columnes de granit egipci sostenen l'arc de triomf, més enllà dues columnes retorçades i els dos púlpits. A la nau esquerra hi ha la Creu de Mare Perla, portada de Terra Santa per Mons Marini, al costat del Baptisteri de pòrfir vermell egipci i, baixant pel passadís, a les capelles laterals unes Teles de Silvestro Mirra i els seus alumnes. Al passadís dret trobem el Bust Relicari de S. Andrea del segle. XVI i, a la porta, un gran llenç que representa S. Andrea i S. Matteo.L'element més antic de la Catedral d'Amalfi és sens dubte la Basílica dels SS. Crocifisso, construït abans de l'any 833, al costat del qual, l'any 987, es va construir l'actual Catedral. Per admirar la galeria de dones, les antigues columnes de l'estructura original i dues petites capelles pintades al fresc amb Escenes de Miracles i Efígies de Sants. El Museu Diocesà s'instal·la a les vitrines del centre de la sala, on s'exposa el tresor de la Catedral: una Mitra angevina de l'any 1297, brodada amb gemmes, or, esmalts i un "paviment" de 19.000 comptes; un cisell de calze en plata daurada de la primera meitat del segle. catorzè; una cadira berlina xinesa del segle. XVIII; un magnífic Collar de l'Ordre del Toisó d'Or; rares peces d'argenteria de l'escola napolitana; i la magnífica Falca derivada d'una galera veneciana del segle XV. No cal passar per alt una estàtua de fusta que representa una Mare de Déu amb el Nen, i fragments del mosaic original de la façana de la Catedral. L'últim per ordre de temps és el Chiostro del Paradiso, construït entre 1266 i 1268 i destinat com a cementiri dels nobles d'Amalfi. D'estil àrab, decorat amb arcs entrellaçats sobre columnes de marbre, conserva artefactes de pedra, sarcòfags de diferents èpoques i sis capelles patronals construïdes entre els segles XII i XIV. També és molt preuada la magnífica cripta, on es conserva el cos de Sant Andreu, primer deixeble de Jesús i patró d'Amalfi, les restes del qual van arribar a Amalfi l'any 1208, portades d'Orient durant la quarta croada. La Cripta es presenta avui en forma barroca datada l'any 1600 amb escenes de la Passió de Jesús, entre riques i elegants decoracions d'estuc. L'altar central, de marbre preciós, és obra de Domenico Fontana. La gran estàtua de bronze és obra de Michelangelo Naccherino, un florentí (1604). Al costat hi ha les estàtues de marbre que representen Sant Llorenç i Sant Esteban. Les relíquies sagrades estan tancades en una urna de plata, col·locada sota l'altar central, obra de Domenico Fontana.