Plaça del Plebiscit

Va prendre la seva forma actual només a partir de finals del segle XVIII, amb la construcció de l'ordre dòric: el Palau Salerno (finals del segle XVIII), el Palazzo della Prefettura (1815) i l'espectacular pòrtic hemicicle.El pòrtic, construït l'any 1809 per Gioacchino Murat, fou completat al centre, uns anys més tard, per la monumental basílica de S. Francesco di Paola, erigida per ordre de Ferran I, en compliment d'un vot per a la reconquesta del regne. de Nàpols. L'església domina la plaça amb la seva imponent façana neoclàssica -calculada pel Panteó de Roma- i la gran cúpula, que s'aixeca sobre l'alt tambor cilíndric.Un pronaos de sis columnes i dos pilars jònics, rematat per un timpà triangular, precedeix la façana de l'església. Al costat oposat, cap al mar, el Palau Reial fa de teló de fons de la plaça, construït el 1600-02 per Domenico Fontana per ordre del virrei Ferrante di Castro. La façana de la plaça es remunta a l'edifici original -tot i que els arcs del pòrtic van ser omplert alternativament per Vanvitelli, per motius estàtics, a finals del segle XVIII- i el pati d'honor. La resta de l'edifici va ser transformat primer per Gioacchino Murat i Carolina Bonaparte amb l'afegit de decoracions i mobiliari neoclàssic, en part de les Tulleries, i posteriorment va ser restaurat, després d'un incendi, per Ferran II, que va enriquir la gran escala amb decoracions monumentals i va crear el jardí penjant al front sud (1837).Als punts focals de la plaça el·líptica hi ha les dues estàtues eqüestres de bronze de Carles III de Borbó, progenitor de la família -obra d'Antonio Canova- i de Ferran I, el seu fill. Especialment espectacular és la visió del Vesuvi -a la imatge fins i tot blanquejada per la neu- emmarcada entre el Palau Reial i el Palazzo della Prefettura.