La bella carrer vorejada d'arbres per sota de la Piazza del Mercato Vecchio porta a l'Església de San Carlo. La primera informació sobre l'església es remunta a 1112 i es troba en un registre de monjos de Farfa, a la qual pertanyia. El campanar és obert pels dos superposició triforums. La façana, a l'estil Gòtic-Llombard, ha cinc horitzontal osques; la rosassa, que consta de vuit irradiat columnes que unir-se a un anell situat en el centre es va col·locar a la façana en el segle xii. Rarament obert al públic, l'església conserva dins de la Madonna della Misericordia, fresc per Giovanni Spagna, i dues pintures a l'oli, un representant de San Carlo i l'altre de Sant'ilario, la darrera obra de Bartolomeo Barbiani, datada el 1640.
