El castell d'Alagno es va construir prop de les muralles de la ciutat cap al costat sud, prop de la porta superior anomenada Porta della Montagna. S'eleva a 220 m sobre el nivell del mar, té una disposició quadrangular amb torres rodones als angles i s'estén per una superfície d'aproximadament 1.000 m2, amb un perímetre aproximat de 160 m. Actualment s'hi pot accedir per la carretera provincial Circumvallazione que passa just al costat de l'estructura.El castell és d'origen aragonès i va ser volgut per Lucrezia d'Alagno, amant del rei Alfons d'Aragó, l'any 1458 quan, en morir el rei, es va establir a Somma per viure-hi. La seva posició, construïda prop del centre històric prop d'una de les portes d'accés al poble, domina tota la zona de sota. El castell té una estructura arquitectònica formada per quatre torres cilíndriques als laterals, dues de les quals, a la part d'entrada, es troben avui en un pis inferior que les altres. Al llarg dels segles s'ha venut a diversos propietaris que n'han fet algunes modificacions i reformes, però mai han canviat el seu caràcter original.Després de diverses vicissituds, quan Lucrècia va abandonar Somma, el castell va passar a mans d'altres nobles de l'època que ja aleshores van fer obres de restauració i fortificació, mostra de la seva presència constant i de la importància que se li atribueix.Durant un temps va pertànyer a Joana III d'Aragó i a la seva filla Joana IV. El 1691 va ser arrendada a Luca Antonio, baró de Curtis de Nàpols. Va ser precisament en aquella casa pairal on el "príncep de la rialla" va desenterrar les proves que li van permetre demostrar la seva noblesa.El castell consta de planta quadrangular i té torres circulars als quatre angles. Les estances es distribueixen al voltant d'un pati interior al qual s'accedeix per la porta principal situada al costat oest, al centre de la façana. El pati acaba amb un mur de tancament cap al costat de llevant que el separa de la resta de la finca agrícola. L'escala, situada al costat esquerre del pati, conserva les característiques arquitectòniques originals i acaba al segon nivell. Aquesta planta, antigament utilitzada com a residència nobiliari, ha sofert al llarg dels segles importants transformacions que n'han alterat la distribució interna i els aspectes formals. Després d'un llarg període d'abandonament, en què els danys es van accentuar encara més, el conjunt arquitectònic, adquirit per l'administració municipal, va tenir un ús públic destinat a col·locar-hi serveis culturals. El castell ha sofert recentment una intervenció de consolidació estructural prèvia a la restauració definitiva que el retorna a la seva antiga glòria.